dijous 7 de març de 2013
Planetari. Llibre CD en preparació
dimecres 12 de desembre de 2012
dimecres 24 d’octubre de 2012
dimecres 5 de setembre de 2012
Eye candy. Illustration agency
http://www.eyecandy.co.uk/
dimarts 12 de juny de 2012
divendres 8 de juny de 2012
dimarts 20 de desembre de 2011
dimarts 29 de novembre de 2011
Ilustrísimo Sr. Cohen

Story of Isaac
The door it opened slowly,
my father he came in,
I was nine years old.
And he stood so tall above me,
his blue eyes they were shining
and his voice was very cold.
He said, "I've had a vision
and you know I'm strong and holy,
I must do what I've been told."
So he started up the mountain,
I was running, he was walking,
and his axe was made of gold.
Well, the trees they got much smaller,
the lake a lady's mirror,
we stopped to drink some wine.
Then he threw the bottle over.
Broke a minute later
and he put his hand on mine.
Thought I saw an eagle
but it might have been a vulture,
I never could decide.
Then my father built an altar,
he looked once behind his shoulder,
he knew I would not hide.
You who build these altars now
to sacrifice these children,
you must not do it anymore.
A scheme is not a vision
and you never have been tempted
by a demon or a god.
You who stand above them now,
your hatchets blunt and bloody,
you were not there before,
when I lay upon a mountain
and my father's hand was trembling
with the beauty of the word.
And if you call me brother now,
forgive me if I inquire,
"Just according to whose plan?"
When it all comes down to dust
I will kill you if I must,
I will help you if I can.
When it all comes down to dust
I will help you if I must,
I will kill you if I can.
And mercy on our uniform,
man of peace or man of war,
the peacock spreads his fan.
Leonard Cohen
Ilustrísimo Sr. Cohen

Darkness
I caught the darkness baby,
Drinking from your cup,
I caught the darkness baby,
from your little ruby cup.
I said is this contagious?
You said ‘just drink it up’
I’ve got no future,
I know my days are few
The present’s not that pleasant
just a lot of things to do
I thought the past would last me
but the darkness got there too
I should have seen it coming
it was right behind your eyes
you were young and it was summer
ahhh-I had to take a dive
yeah winning you was easy
but the darkness was the prize
I don’t use no cigerette
and I can’t taste the alcohol
I ain’t had much loving yet
ah but that’s always been your call
ever since the darkness
doesn’t make much sense to me at all
I used to love the rainbow
And I used to love the view
I loved the early morning
and I pretended it was new
but I caught the darkness baby
and I got it worse than you
caught the darkness
drinking from your cup
I caught the darkness
drinking from your cup
I said is this contagious?
you said ‘just drink it up’
Leonard Cohen
Ilustrísimo Sr. Cohen

Suzanne
Suzanne takes you down to her place near the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she's half crazy
But that's why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you've always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you've touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor
When he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said "All men will be sailors then
Until the sea shall free them"
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you'll trust him
For he's touched your perfect body with his mind.
Now Suzanne takes your hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
And they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.
Leonard Cohen
dijous 29 de setembre de 2011
Nou Disc. Túrnez & Sesé. Vestigis. Canten Sergi Jover

Vam conèixer Sergi Jover a l’Ateneu Barcelonès; ens va contractar per fer el concert d’aniversari d’Els fruits saborosos de Carner. D’això fa ja uns cinc anys; nosaltres acabàvem d’enregistrar el nostre tercer disc, Sol blanc, i ja pensàvem en el nostre proper treball... No sabem com ens vam seduir mútuament, però el cert és que al cap d’uns dies li proposàvem de fer una integral de la seva obra, i ell, també en pocs dies, ens va portar una bossa amb els seus llibres, plena de material inèdit: diferents versions d’alguns poemes, poemes no acabats i material per acabar i refer. Així va començar una nova manera de treballar per a nosaltres, un contacte intens amb el poeta, una elaboració musical simultaniejada amb l’escriptura del vers. Quan naixia una cançó, ell era el primer a escoltar-la i suggeria, indicava i ens oferia pistes del que era amagat en els versos; ens ajudava a realitzar, més afinadament, aquest misteriós maridatge entre el so i la paraula.
D’en Sergi també podríem dir que és músic. N’ha escoltat molta, de música, i molta cançó. És una d’aquelles persones que s’emociona amb l’art i la vida. Jover és un poeta de l’experiència, i de les petiteses dels humans fa esmolades reflexions. Ens ha ensenyat moltes coses i ens ha ofert la seva amistat, immensament generosa.
Les cançons de Vestigis van quedar en un calaix durant massa temps. Abans va sortir el nostre disc Romanços i estampes del 21, motivat pel primer premi que ens va atorgar la fira Mediterrània de Manresa.
En Sergi ens deia que el disc Vestigis no l’acabaríem ni apareixeria mai. No sabem si ho va dir com a profecia o com a maledicció, però es va equivocar tant en una cosa com en l’altra. Sergi, aquí tens el teu disc!
Per a l’enregistrament de Vestigis han vingut i retornat bons amics que han format part de T&S en diferents etapes. Jesús Vidal, que va ser dels primers amb en Sesé i en Túrnez, ha tocat la bandúrria i ha arranjat “Nina” amb la seva fina sensibilitat. En Josep Mª Ribelles, que era del grup en l’època de Romanços i estampes del XXI, ha tocat l’arpa celta, sempre evocadora, en “Simultanis”, i la Meritxell Puig, membre del quartet Quadrifonia, que va col·laborar en el nostre disc L’arbre de l’esperança, ha arranjat “Balada de l’aiguat” i ens hi ha deixat el seu piano minimalista i exuberant alhora. En Lluís Molas, que toca les percussions des de fa temps amb nosaltres, s’ha incorporat com a membre estable del grup.
Hem enregistrat el disc a l’estudi de Jordi Batiste, artista estimat i admirat des de fa tants anys. Ens ha fet el bonic regal de la seva veu a “Sentinella”. Li agraïm de tot cor la seva creativitat, paciència, bonhomia i ajut en la producció del disc.
Per primer cop, la producció artística també ha anat a càrrec de dos membres del grup, la Laia Rius i en Jordi Ruiz, companys de viatge des dels inicis del projecte. En Xavi Túrnez, ara, s’ha estrenat com a guitarrista.
Us oferim aquest darrer treball. Ara només queda, si voleu, que feu vostres les cançons..
Túrnez & Sesé.
dilluns 18 de juliol de 2011
dilluns 30 de maig de 2011
divendres 27 de maig de 2011
dimarts 21 de desembre de 2010
dilluns 27 de setembre de 2010
dimarts 29 de juny de 2010
dilluns 3 de maig de 2010
Exposició de Sesé

El diumenge 9 de maig a les 12 del matí inauguració de l'exposició d'il·lustracions al Marquet de les Roques.
L'Arnal Ballester ha fet aquest text de presentació.
Sesé és il·lustrador. Sesé és músic. Sesé és fotògraf. Sesé és pedagog. Però és més exacte dir que Sesé és Sesé, que no és qualsevol cosa. La primera vegada que vaig veure dibuixos seus, i d’això ja en fa una pila d’anys, vaig pensar en algú capaç de concentrar la màxima tensió en un minúscul punt de la superfície del paper. Com un forat negre, que conté l’energia d’un petit univers en un segment molt petit de l’Univers.
Si algú l’ha vist tocar, s’adona que en l’espai que ocupa la seva cadira – i de la qual a penes s’alça - s’hi produeix més moviment que en tot l’escenari sencer, i se n’irradia més passió que des de tot l’estol de músics magnífics que l’acompanya. Doncs il·lustrant i dibuixant és igual.
Sesé crea un espai limitat per una construcció mil·limètrica; per una composició d’ordre impecable; per un color tan compensat que una petita variació tonal produïria una catàstrofe cromàtica. Tot plegat, ho ensambla amb la ferma voluntat de que cada traç expliqui quelcom.
En definitiva, crea un espai reduït però que en realitat és un camuflatge de l’exhuberància, del plaer de viure, de la ironia, de la ingenuitat… i a voltes de la por. Pareu compte, perquè un pot gaudir de l’orfebreria gràfica de Sesé, però ha d’estar preparat per què Sesé li salti a la gola en qualsevol moment.
Arnal Ballester
diumenge 25 d’abril de 2010
dimecres 7 d’abril de 2010
dimecres 3 de març de 2010
dilluns 1 de març de 2010
Túrnez & Sesé al Festival Mahalta.
dilluns 15 de febrer de 2010
dimarts 12 de gener de 2010
El cura y su penitencia. Crimen y Castigo en los romances de ciego






EL CURA Y SU PENITENCIA
Un cura que dice misa / en la iglesia del pastor,
se enamoró de una niña / desde que la bautizó.
Mientras sus padres vivieron / no la pudo lograr, no;
desque sus padres murieron, / huerfanita se quedó.
Pasó por allí el mal cura / pasó por allí el traidor:
-Vente conmigo, Pepita; / Pepita, del corazón.
La ha agarrado de la mano, / a su casa la llevó
La puso la mano al pecho, / y el cuerpo muerto quedó.
-Vecinos, los mis vecinos, / si teneis buen corazón
sacadme de aqui esta niña / donde no la vea Dios.
A la mañana siguiente / a decir misa marchó
Y al tiempo de alzar el cáliz, / del cielo bajó una voz:
-Detente, traidor, detente; / detente, padre traidor,
que no puedes decir misa / ni consagrar al Señor.
A la mañana siguiente / para Roma se marchó
A que le confiese el papa / y le heche la absolución.
Que le arrastres cuatro potros / desde Roma hasta Aragón
Esa es poca penitenca / más grande la quiero yo
Que te suban a una torre / y te pongan por reloj
Esa es poca penitenca / más grande la quiero yo
Que te metan en un horno / hasta que te hagas carbón
Como era una niña santa / esa me merezco yo.
dilluns 11 de gener de 2010
Utopies quotidianes
Manifest Utopies quotidianes La interpretació del món ha estat sempre complicada i els humans s’han esforçat en tot temps per comprendre’l i ordenar-lo mentalment i físicament. Avui, noves variables han incrementat de manera considerable aquesta dificultat. En direm tres: la globalització, la velocitat, i l’ocultació o la disfressa de consignes autoritàries; les paraules verticals. Ja veuen que retallem el nostre discurs al primer món i que, probablement, un dels grans problemes de les nostres societats són les solucions que oferim a la resta dels habitants del planeta. Deuen haver vist, sens dubte, que el grau de contingut polític de les variables ha augmentat entre la primera i la tercera.
Un seguit d’homes i dones, socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, amb la col·laboració d’associacions i grups de la societat civil, estem convençuts que aquest és un període de transformació global en tots els àmbits. Es fa palesa una de les condicions indiscutibles en qualsevol època de transformació: l’angoixa generada per la por al futur i, en conseqüència, la por per la pèrdua del que considerem nostre. Els proposem uns diàlegs per a dir-nos-ho i parlar-ne plegats. Hem de repensar, entre tots, allò que crèiem ja après per sempre.
Aquests diàlegs no poden ser, de cap manera, una tempesta d‘idees, ni pretenen trobar, d’una manera ingènua, solucions definitives a res. Només volem, amb un mètode ben precís i un temps finit, mirar-nos i escoltar-nos. Els participants sortirem dels diàlegs amb nous arguments i camins per pensar o, millor dit, repensar aquelles coses que sempre ens han semblat evidents, que ens han servit fins ara i que, potser, comencen a moure’s; en sortirem reconfortats, també, en les nostres soledats.
Hem pensat, per a dirigir tècnicament aquests nous diàlegs, en l’Institut Innova, que, fins a finals del 2009, ha realitzat 17 sessions del que han anomenat “Canvi de sentit”, amb la participació de 300 persones. En aquests diàlegs s’ha parlat del present, de l’ara i aquí. Ara, a les persones i entitats que donen suport a la nostra iniciativa, els proposem d’anar una mica més lluny i continuar aquestes sessions amb temes monogràfics que, en la nostra societat, apareixen amagats, disfressats o mal explicats, i que podríem resumir en la vella i plàcida aspiració burgesa de “la recerca de la felicitat”. Per a construir i ordenar un futur més just per a tots i tothom, ens caldrà saber més coses de nosaltres mateixos i del món.
Sergi Jover
Poeta



































